dijous, 11 de juny del 2015

EL VINCLE

El vincle és un llaç, un lligam, una unió,.. entre persones (o coses).

Si parlem del vincle entre persones podem dir que són els llaços sentimentals que es van teixint i fent forts amb el temps i amb la dedicació cap a l´altre. Perquè aparegui aquest vincle ha d´haver un procés en la relació amb els altres i contacte.

Quan som adults coincidim i coneixem a d´altres persones amb les quals mica a mica, de vegades, es van generant aquests llaços sentimentals i aquests lligams, si ambdues persones tenen ganes de que així sigui.

Quan som nadons també hem d´anar teixint aquesta unió mica a mica!!

Quan una dona es queda embarassada aixopluga a dins seu durant nou mesos el nadó que ha gestat al seu ventre, ha sentit créixer al nadó a dins seu i, aquest lligam i aquests llaços amorosos, sovint floreixen de seguida, fins i tot, abans de tenir al nadó entre els seus braços.

La dona embarassada sent durant aquests nou mesos el nadó a dins del seu ventre, i mica a mica, va creant una relació d´amor cap al nadó, de la mateixa manera que el nadó va creant aquesta relació cap a la seva mare.

De vegades, no obstant, sorgeixen coses que fan que aquesta relació entre mare i fill que semblava que s´anés teixint amb amor i força durant l´embaràs, entorpeixen el procés d´aquest vincle.

El més ideal seria que els nadons només néixer estiguessein en contacte a sobre de la seva mare, pell amb pell i, no se´ls separés. Però malauradament, les polítiques d´alguns centres mèdics no respecten aquest punt tan vital. De vegades, però, aquesta separació o manca de contacte és degut a esdeveniments inesperats (enfermetats mare-nadó) entre d´altres.

Algunes d´aquestes situacions que poden dificultar aquest procés del vincle, poden èsser: separacions només al néixer, nadons prematurs (incubadora), enfermetats o malformacions del nadó, enfermetats en el pospart immediat de la mare, si el part no ha anat bé, si han hagut d´intervenir i el part ha acabat amb una cesària, algunes adiccions de la mare/pare (drogues, alcohol…), entre d´altres.

De vegades, també pot interferir aquest procés de vincle, el fet que el nadó neixi amb alguna malformació, neixi prematur o amb alguna enfermetat…. En aquests casos, potser que el vincle sigui difícil desde el principi. Els pares tenien unes perspectives pel que fa a aquell nadó i la realitat és una altra, no és el que esperaven ni havien imaginat. Els pares havien imaginat un nadó que no existeix i han de viure un procés de dol, per mica a mica acceptar la realitat d´aquell nadó: EL SEU.

Així doncs, el vincle es pot veure afectat per algunes d´aquestes causes, no obstant, és cert que també hi ha procesos que afavoreixen la creació del vincle.

Algunes de les coses que afavoreixen aquest procés, com ja hem esmentat, si la mare ha anat visquent l´embaràs i ha anat imaginant-se i sentint aquesta unió cap al seu nadó; també afavorirà el vincle el fet de quan el nadó neix la mare l´hagi pogut sentir a prop seu, pell amb pell. Si és així, tant el nadó com la mare, hauran pogut viure, tot el va i ve d´hormones i oxitocina, del moment de veure´s i tocar-se per primera vegada i…. finalment… enamorar-se!!! La lactancia materna també afavoreix aquest procés de vincle, ja que donar el pit, no només és aliment, sinó també contacte, predisposició… també l´afavoreix el fet de portar al nadó a sobre, ja sigui en braços o portanadons.
Constantment parlem del paper de la mare en aquest procés del vincle, perquè és normalment qui tindrà més contacte amb el nadó, no obstant, no hem de deixar de costat al pare (o altres cuidadors en absència d´aquests)… 

Les primeres hores de vida del nadó són essencials a l´hora d´enfortir aquests llaços afectius. Si per algún motiu la mare no hi és, és molt important que el nadó pugui establir aquest vincle amb el seu pare o cuidador. 

El massatge infantil afavoreix aquest procés de vincle perque és tacte, tacte nutricional i, en definitiva el que afavoreix aquests llaços sentimentals és el CONTACTE!!

El sentit del tacte es desenvolupa entre la sisena i novena setmana de gestació i, a diferencia dels altres sentits dels quals podríem prescindir per viure (oida, vista…) amb el sentit del tacte no passa el mateix: NECESSITEM TOCAR I SER TOCATS!!!

dimarts, 2 de juny del 2015

PORTANADONS???

Tots els portanadons respecten l´ergonomia dels nostres infants?? Tots els portanadons que trobem al mercat són bons i recomanables pels portadors??? Tots els portanadons ergonòmics s´utilitzen de forma adequada??
Hauríem de remuntar als humans de fa milers d´anys per entendre el perquè portejar (portar als nostres nadons a sobre)??

Si mirem en l´evolució humana ens adonarem que fa uns sis milions d´anys que vam començar a tenir una posició més recte i a caminar a dues potes, aquesta bipedestació (posició erecte) va fer que les cries comencessin a néixer de forma prematura, per la posició de la pelvis. De la mateixa manera que veurem que només fa 150 mil 200 mil anys que va aparéixer l´anomenat homo sapiens, amb una posició totalment erecte.
Què feien amb els nadons en aquells moments?? Si només fa 35 mil anys l´humà modern encara vivia en petites tribus i eren nòmades??
Fa relativament poc que l´humà viu de forma sedentària i establert en un lloc concret: només fa 10 mil anys que l´humà és sedentari, viu en grans civilitzacions, en tribus més grans!!
Així doncs si tenim en compte que els humans neixen de forma prematura i no es valen per si mateixos en el moment de néixer… podem pensar que els nadons humans necessiten del contacte i de ser portats a sobre.
Tot i que avui en dia la majoria d´humans viuen de forma sedentària i han deixat de viure com a caçadors recolectors, l´èsser humà és encara un mamífer portejador ¨un primat portador¨.
Quan neixem no estem preparats per sortir trotant darrera la seva mare, com fan per exemple, els cavalls, ni neixem diversos cadells, per donar-nos calor al niu, com els conillets o els gats, per exemple.
Els humans, doncs, quan neixem, no sobreviuríem sense tres coses bàsiques: Atenció i proximitat, carinyo i aliment.
Els humans neixem indefensos, podríem dir que neixem prematurs. Si un nadó humà està a prop de la seva mare, aquesta li aporta tot el que necessita. A la mare els nadons humans la necessitem per controlar la temperatura, perquè ens dóna la seva protecció i ens dóna menjar. Els nadons, a diferència d´altres mamífers necessitem menjar cada dues o quatre hores.

Perquè portejar als nadons aleshores???
Portar als nadons a sobre i ser portejats de forma adequada, aporta diversos beneficis tant pels nadons com per les persones que els porten.
Pels nadons hi ha diversos efectes i tots ells positius: el contacte permanent amb la persona que els porta (normalment la mare) els hi dóna seguretat, els hi dóna seguretat i calma, perquè el tenir-los tan a prop, fa que les seves necessitats siguin cobertes ràpidament. El vincle afectiu entre el nadó i el portador es reforça. El moviment oscil.lant del portador, afavoreix el seu desenvolupament del sistema nerviós i de l´equilibri (aquest moviment és similar al ventre matern). El batec del cor, la veu i la calor que el portador li aporta al nadó, a més, li ofereix, un benestar infinit. Els nadons portejats regulen la seva temperatura corporal.
Els nadons que acostumen anar en braços la major part del temps es sociabilitzen més ràpidament, perquè participen de tot el què passa al seu voltant (d´una manera directa).
Si els portanadons s´utilitzen de manera correcte, la posició de les cames (en posició granoteta, genolls més alts que el culet) afavoreix la correcte formació  dels òssos pèlvics i preveu de la displasia de cadera. A més, la posició recte, alleuja els gasos, còlics del lactant i evitar el refluxe dels nadons.
Resumint, podem dir, que els nadons que són portejats la major part del temps: estan més tranquils, ploren menys, dormen millor i possibilita i ajuda en la lactància materna.
Creieu que són prou motius per portejar als nostres nadons??
Efectes positius també hi ha per la persona que el porta, per descomptat!!
El contacte constant amb el nadó fa que aprenem i coneixem millor les seves necessitats i les poguem satisfer ràpidament. La mare segrega oxitocina, que afavoreix la pujada de la llet i evita la depressió pospart.
El portanadó reparteix correctament el pes del nadó sobre els hombros i caderes, així doncs, tinguem mal d´esquena o no (abans de tenir nadó), els nadons requereixen ser agafats, així doncs els portanadons ens protegeixen d´agafar més mal d´esquena. A més, la musculatura es va fent forta i tonificant a mesura que augmenta el pes del nadó.
La llibertat de moviments i el que ens facilita els desplaçaments portar als nostres nadons a sobre, també és un punt molt important que remarcar.
Són motius suficients per ser portadors dels nostres nadons??
Aixó sí, si portegem ho hem de fer de forma adequada i sobretot, fer-ho: Perquè ens agrada!!!

Fa un temps, arrel de la desconeixença i arrel de poder trobar al mercat tot tipus de portanadons (ergonòmics o no), ha sorgit la figura de la Instructora de Portanadons. Així doncs, abans de comprar o usar un portanadó recorreu a una Assessora que us ajudi a triar quin portanadó us aniria millor per la vostra situació i a fer-ne ús de forma adequada!!