Escolto el meu cor, la meva ànima i em deixo portar.....així mica a mica vaig
fent i criant el meu petit!!
És cert que rebo moltes, moltíssimes crítiques de tots
aquells que m´envolten, però estic molt tranquila i a més, convençuda que allò
que faig és el correcte, perquè és el que sento i el que escolto a dins meu!! I
el més important, veig el meu fill tan i tan feliç!!
Es desperta pel matí....amb les cames a sobre de les meves i
jo amb les meves cames a sobre les del meu company, el seu pare!! Ens mira,
somriu i comença a saltar per damunt nostre i a sobre del llit....o m´agafa de
la mà, baixa del llit i diu....mama mama anem!!!
Ja ha començat un nou dia, un nou repte, una nova aventura,
... en aquest cami: SER MARE!!!
Sovint em pregunten (familiars, amics, veïns, al mercat, ...
vaja, allà on anem, quan ets mare sembla ser que tothom vol saber i opinar
:-))...
Encara no va a l´escola?? I el pit, però quan temps té,
encara li dones?? I encara surt llet?? I dorm amb vosaltres?? I.... no veus que
pesa mooolt, encara el portes a sobre??? Però no veus que s´acostumarà als
braços?? Uix, però, tanta mama tanta mama, això no ha de ser bo!!! I... el
menjar... dona-li dona-li tu que mira quin desastre està fent!!! Però dorm amb
vosaltres? No voldrà marxar mai del llit!! Et pren el pèl!!! Si li deixes fer
tot el que vol....
Amb tantes preguntes i gent escandalitzada al meu voltant per
la manera de fer i educar al meu fill, potser m´hagués pogut tornar una mica
boja pensant que malament ho estava fent amb el meu baldufa, la meva flor, amb
aquella persona que havia portat al món i ara, juntament amb el meu company,
havíem de criar!! Però ja durant l´embaràs vaig tenir la gran sort de coincidir
amb unes molt bones professionals que, mica a mica, a la consulta i a les
classes de prepart em van ensenyar una manera diferent del que havia sentit
fins aquell moment d´afrontar un embaràs i em van parlar d´una criança
respectuosa..... Així que mentres en Nil creixia a dins meu, i el meu cos anava
canviant setmana rere setmana, ... jo anava escoltant i aprenent d´aquelles
grans professionals i, sobretot, grans dones que acabava de conéixer!!! Vaig
llegir un munt de lectures que parlaven de la criança respectuosa, de la
lactància materna, de l´alimentació complementària lliure de farinetes, de
porteig de nadons, .... I així, anava veient com una societat diferent a la que
normalment et volen vendre, existeix i és possible i, aquesta visió diferent
comença, sens dubte, en la criança dels nostres infants!!!! Per si de cas, les hormones
després de l´embaràs hem feien perdre la memòria, tot allò en el que començava
a creure i que no havia conegut fins aleshores, m´ho anotava a
l´agenda ... tipus alimentació, portanadons ergonòmics, etc.....
Quan el Nil ja va ser entre els meus braços i xumant al meu
pit....el meu cap va aturar-se, per deixar pas a que el meu cor digués la
seva!!!
Així doncs, si he pogut seguir al meu cor, en tot moment, ha
sigut gràcies al Nil que m´ha ensenyat i em mostra el camí i el que necessita
cada dia, al meu company (que malgrat que de vegades no entén les meves maneres
de fer, sempre m´ha recolzat i acceptat el que faig... perquè com diu ell: el
Nil és molt feliç!!), i tot el seguit de dones (professionals i mares) que han
anat apareixent en el meu camí, durant l´embaràs i la criança, en els diferents
grups de prepart, pospart, grups de lactància, espais familiars (Caseta Verda,
La Lluna, Gurumaji, Tangram, ...), tallers de massatge, música, etc!!! De
vegades, la gent més propera a tu, deixa de ser-ho o s´allunya una mica,
depenent com fas o deixes de fer amb el teu fill, o potser, quan et trobes és
quasi una trobada de jutjat, en el que tot el que fas o dius, és
questionable!!! Però si tu ho tens clar.... tot i que de vegades, et poden
doldre comentaris o maneres de fer, tires endavant amb el teu cor i ànima per
bandera!!!!
Al vespre anem tots a dormir, al mateix llit, expliquem un
conte, cantem cançons, o fem jocs de llanterna, ....quan comença a tenir son,
es fica sota els llençols i diu, mama vull dormir i vull teta, i agafadets de
la mà, amb les cames entrellaçades es queda adormidet i segur que si necessita
algo, la seva mare i el seu pare estaran al seu costat!!!
I, així, mica a mica, passet a passet, xino xano en Nil va
creixent, i em fa créixer a mi cada dia!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada