dimarts, 21 d’abril del 2015

El Meu Baldufeta (28 juny 2014)

Després d´uns dies a la muntanya i uns dies a la platja.... gaudint de la família i la bellesa que ens ofereix la natura... ja de volta a casa... segueixo treballant..... en el meu projecte que mica a mica va obrint les seves ales:http://elmeubaldufetagestarneixericreixer.blogspot.com.es/
Si EL MEU BALDUFETA. Gestar, néixer i créixer pot mica a mica anar obrint les seves ales, és gràcies a la gent que confia en mi (assistint a alguns dels tallers que he fet de massatge, portanadons, contes....) i aquelles persones que em donen una oportunitat: mares i nadons/infants de l´Espai Familiar La Lluna per permetre´m fer de tant en tant algun taller o xerrada a l´Espai, al Desvan Del Lector per currar- s´ho tant i fer-me sentir com a casa quan he fet algun taller a la seva acollidora llibreria, a L´eco Tendeta per mostrar interés sempre pel que faig i obrir-me també les portes de la seva botiga amb aquest encant tant natural, a La Lluna en un Cabàs per donar-me una oportunitat i permetre´m fer també algun taller a la seva acollidora botiga...

I, sobretot, el suport incondicional del meu company... Perquè és cert que no som la parella més modèlica del món i tenim les nostres diferències.... Però mai podré tenir cap queixa d´aquest suport i respecte per totes les meves inquietuts i ganes de fer.... La seva paciència pel meu treball nocturn (ja veieu a quines hores escric  ).... El respectar que volgués deixar de treballar per dedicar-me 100% al Nil, tot i haver d´estrenyens una mica el cinturó.... I a afalagar tot alló que faig... desde la criança del nostre fill, fins a la cosa més efímera del que faig!!
També als meus pares Angels Tache i Joan per fer mil i un viatges per estar amb el Nil, perquè jo tranquilament pogués fer un curs i nodrir-me d´experiències o fer algun taller. I per estar SEMPRE... I per la prudència de la meva mare, tot i potser, no compartir alló que faig, de no dir res fóra de lloc.... 
I, a la meva germaneta Gloria Soriano Tache per tot i no estar a la mateixa ¨onda¨que jo i encara no sé mare,,,, fa tant bé de tieta sempre que necessito i és la meva millor amiga i confident....
I, no m´oblido, de totes les dones, dones i professionals .... i algun home... mares, pares, infants....que s´han creuat en el meu camí i m´han donat alguna oportunitat o simplement amb la seva presència m´han fet resonar amb alguna part del meu interior... que mica a mica va fent de mi... la dona i mare que sóc ara!!
I, finalment, però el més important: al NIL..... que em va ensenyar tantes coses quan va començar a fer-se el niu a dins meu i em segueix ensenyant cada dia!!!!!!!!!!!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada