dijous, 11 de juny de 2015

EL VINCLE

El vincle és un llaç, un lligam, una unió,.. entre persones (o coses).

Si parlem del vincle entre persones podem dir que són els llaços sentimentals que es van teixint i fent forts amb el temps i amb la dedicació cap a l´altre. Perquè aparegui aquest vincle ha d´haver un procés en la relació amb els altres i contacte.

Quan som adults coincidim i coneixem a d´altres persones amb les quals mica a mica, de vegades, es van generant aquests llaços sentimentals i aquests lligams, si ambdues persones tenen ganes de que així sigui.

Quan som nadons també hem d´anar teixint aquesta unió mica a mica!!

Quan una dona es queda embarassada aixopluga a dins seu durant nou mesos el nadó que ha gestat al seu ventre, ha sentit créixer al nadó a dins seu i, aquest lligam i aquests llaços amorosos, sovint floreixen de seguida, fins i tot, abans de tenir al nadó entre els seus braços.

La dona embarassada sent durant aquests nou mesos el nadó a dins del seu ventre, i mica a mica, va creant una relació d´amor cap al nadó, de la mateixa manera que el nadó va creant aquesta relació cap a la seva mare.

De vegades, no obstant, sorgeixen coses que fan que aquesta relació entre mare i fill que semblava que s´anés teixint amb amor i força durant l´embaràs, entorpeixen el procés d´aquest vincle.

El més ideal seria que els nadons només néixer estiguessein en contacte a sobre de la seva mare, pell amb pell i, no se´ls separés. Però malauradament, les polítiques d´alguns centres mèdics no respecten aquest punt tan vital. De vegades, però, aquesta separació o manca de contacte és degut a esdeveniments inesperats (enfermetats mare-nadó) entre d´altres.

Algunes d´aquestes situacions que poden dificultar aquest procés del vincle, poden èsser: separacions només al néixer, nadons prematurs (incubadora), enfermetats o malformacions del nadó, enfermetats en el pospart immediat de la mare, si el part no ha anat bé, si han hagut d´intervenir i el part ha acabat amb una cesària, algunes adiccions de la mare/pare (drogues, alcohol…), entre d´altres.

De vegades, també pot interferir aquest procés de vincle, el fet que el nadó neixi amb alguna malformació, neixi prematur o amb alguna enfermetat…. En aquests casos, potser que el vincle sigui difícil desde el principi. Els pares tenien unes perspectives pel que fa a aquell nadó i la realitat és una altra, no és el que esperaven ni havien imaginat. Els pares havien imaginat un nadó que no existeix i han de viure un procés de dol, per mica a mica acceptar la realitat d´aquell nadó: EL SEU.

Així doncs, el vincle es pot veure afectat per algunes d´aquestes causes, no obstant, és cert que també hi ha procesos que afavoreixen la creació del vincle.

Algunes de les coses que afavoreixen aquest procés, com ja hem esmentat, si la mare ha anat visquent l´embaràs i ha anat imaginant-se i sentint aquesta unió cap al seu nadó; també afavorirà el vincle el fet de quan el nadó neix la mare l´hagi pogut sentir a prop seu, pell amb pell. Si és així, tant el nadó com la mare, hauran pogut viure, tot el va i ve d´hormones i oxitocina, del moment de veure´s i tocar-se per primera vegada i…. finalment… enamorar-se!!! La lactancia materna també afavoreix aquest procés de vincle, ja que donar el pit, no només és aliment, sinó també contacte, predisposició… també l´afavoreix el fet de portar al nadó a sobre, ja sigui en braços o portanadons.
Constantment parlem del paper de la mare en aquest procés del vincle, perquè és normalment qui tindrà més contacte amb el nadó, no obstant, no hem de deixar de costat al pare (o altres cuidadors en absència d´aquests)… 

Les primeres hores de vida del nadó són essencials a l´hora d´enfortir aquests llaços afectius. Si per algún motiu la mare no hi és, és molt important que el nadó pugui establir aquest vincle amb el seu pare o cuidador. 

El massatge infantil afavoreix aquest procés de vincle perque és tacte, tacte nutricional i, en definitiva el que afavoreix aquests llaços sentimentals és el CONTACTE!!

El sentit del tacte es desenvolupa entre la sisena i novena setmana de gestació i, a diferencia dels altres sentits dels quals podríem prescindir per viure (oida, vista…) amb el sentit del tacte no passa el mateix: NECESSITEM TOCAR I SER TOCATS!!!

Cap comentari:

Publica un comentari