diumenge, 29 de novembre de 2015

QUAN ACOMPANYEM DESDE EL COR

Molt sovint quan acompanyo a les famílies i sorgeix el dubte de perquè fer-ho així i no aixà amb els fills o, amb les diverses situacions que ens anem trobant pel camí de la maternitat/paternitat/criança, els animo a escoltar-se i a deixar-se portar pel més savi òrgan: EL COR!

Jo com a mare, ja desde l´embaràs vaig anar-me deixant portar i escoltant aquest batec interior i aquesta saviesa amorosa que despertava aquest ésser tan menut que ja havia esdevingut vida en el meu interior i que aviat veuria la llum de la vida fóra del meu ventre.

M´aturo, escolto aquest meu òrgan savi i, crido ben alt: Acompanyem als nostres infants desde el cor!!! Quan sentim que volem fer algo d´una manera concreta: fem, actuem i decidim en funció aquest néixer interior. Fugim de caure en l´error d´escoltar a tohom i de fer les coses per contentar als altres!!

Ara bé, em torno a aturar, a escoltar-me i faig un silenci llarg.

Quan actuem desde el cor també correm el risc de caure perduts dins la motxilla que tots portem a l´esquena, ben plena de records, de pors, de ferides mal tancades… ben plena del nostre nen interior que encara habita a dins nostre, del nostre adolescent, adult… del nostre ser que ha viscut tantes i tantes etapes i experiències a la vida.

Acompanyem desde el cor SÍ!!!! Però si és necessari, abans, donem un cop d´ull a la nostra motxilla, perquè de vegades és necessari remenar una mica en alguna de les coses que trobem i, fins i tot buidar-la una micona per anar més lleugers i segurs per aquesta nova etapa com a companyants dels nostres fill@s.
Sent capaços de sostenir-nos a nosaltres mateix@s i sostenir als més petits desde l´equilibri pel qual es regeixen les relacions humanes.


Cap comentari:

Publica un comentari